H. Robert Horvitz

(Chicago, 8 de maig de 1947)

Científic nord-americà.

Estudià biologia a la Universitat de Harvard, on es doctorà l’any 1974, i el 1978 s’incorporà al Laboratori de Biologia del Massachusetts Institute of Technology (MIT), on desenvolupa la seva tasca científica. Horvitz ha emprat tècniques de genètica, biologia molecular, bioquímica, electrofisiologia, farmacologia i microcirurgia per a esbrinar de quina manera els gens controlen el desenvolupament dels diversos òrgans i sistemes de l’organisme, i especialment del sistema nerviós. Utilitzant com a model el nematode Caenorhabditis elegans, ha investigat la presència d’una programació genètica que controli els mecanismes de mort cel·lular i ha aconseguit identificar diversos gens necessaris perquè aquesta mort cel·lular es dugui a terme de manera programada, així com d’altres que actuen en contra del procés. Demostrà que el genoma humà conté gens similars als identificats al nematode, cosa que obrí la porta a la comprensió de la gènesi de diverses malalties en les quals hi ha una alteració, per excés o per defecte, de la mort cel·lular. R.Horvitz formà part de l’equip multidisciplinari que identificà el gen responsable de la forma heretada de l’esclerosi lateral amiotròfica (ELA) en l’ésser humà. L’any 2002 fou guardonat amb el premi Nobel de medicina.