Estudià a l’Escola Superior d’Arquitectura (1903), d’on fou catedràtic de geometria descriptiva des del 1918. Col·laborà amb Lluís Domènech i Montaner. Entre els seus edificis més representatius hi ha el Teatre Principal de Terrassa (1911, amb Francesc Guàrdia), el Casino Espanya de Portbou (1923), la Casa de Correus i Telègrafs (1916-20, amb Eugeni Bona) i el Teatre Albèniz (1922-23) de Girona, el Grup Escolar d’Arenys de Munt (1937), el Casal del Metge de Barcelona (1930) i , sobretot, l’edifici emblemàtic de l’Exposició Internacional de l’any 1929: el Palau Nacional de Montjuïc (1927-29, amb Eugeni P. Cendoya).