D’ascendència xinesa, a trenta anys es canvià el nom de naixement –Shu Maung–, quan combatia contra el colonialisme britànic. Durant la Segona Guerra Mundial fou seguidor del general Aung San, a la mort del qual (1947) esdevingué membre del consell de ministres després de la proclamació de la independència de Birmània (1948). Primer ministre del govern de transició (1958-60) i, després del cop d’estat del 1962, president del consell revolucionari, fou cap d’estat (1974-81) i president del Partit del Programa Socialista Birmà (PPSB). Impulsor d’una autàrquica “via birmana al socialisme” que enfonsà l’economia, destacà per les seves extravagàncies i la brutalitat del seu règim. El 1988 fou enderrocat en una revolta acompanyada d’una massacre. Els darrers anys de la seva vida, acusat d’estar implicat en un cop d’estat, fou posat sota arrest domiciliari.