Net de Martí Domínguez i Barberà, es doctorà en biologia a la Universitat de València, on és professor titular de periodisme. En la seva obra, els interessos literaris se superposen als científics. En les novel·les Les confidències del comte Buffon (1997, premis Andròmina, Crexells i de la Crítica de la Universitat de València del 1998), El secret de Goethe (1999, premis Prudenci Bertrana i de la Crítica de l’Institut Universitari de Filologia Valenciana del) i El retorn de Voltaire (2006, premi Josep Pla 2007) recrea aquests personatges de la Il·lustració dels quals destaca, sobretot, el vessant del pensament lliure que ha de vèncer les resistències dels prejudicis i de l’autoritat.
Amb El fracassat (2013), a través de la narració d’un període de la vida de Cézanne, posa de relleu els obstacles als quals s’enfronta un esperit creatiu. El 2015 publicà La sega, novel·la ambientada en les lluites dels maquis durant la postguerra, que el 2016 obtingué els premis Crítica Serra d’Or i de la Crítica dels Escriptors Valencians, i el 2017 el premi Joaquim Amat-Piniella. També és autor de les novel·les L’assassí que estimava els llibres (2017), un thriller ambientat en el món literari, L’esperit del temps (2019, premi Òmnium), sobre la responsabilitat dels científics en l’Holocaust i Mater (2022, premi Proa de novel·la), en què retrata un món on els nens neixen genèticament optimitzats i les donen no han de parir.
En el camp de l’assaig, és autor de Peiximinuti (1993), Natura i símbol, dins De civilitate: Escrits i dansa sobre l’humanisme (2000), Bestiari (2000), recull dels seus articles de divulgació d’història natural, El somni de Lucreci (2013, premi Carles Rahola), en què explora la vigència d’aquest autor llatí, que considera un precursor de l’evolucionisme i del mètode científic en general, contraposant la seva obra als corrents de pensament dominats per creences de tipus religiós, Veus de ciència. Incitacions a la lectura científica (2017, premi Ciutat de Benicarló de divulgació científica), Històries naturals (2018), Estudis d’art (2019) i Del Natural (2023, premi Bones Lletres d’assaig humanístic), on fa un recorregut per la història de la pintura tenint com a principal fil conductor la percepció de la natura.
Columnista en diversos mitjans de comunicació, especialment a la revista El Temps i als diaris La Vanguardia i El País, és fundador i director de la revista de divulgació científica Mètode (1999), que el 2007 rebé el premi APPEC i el Premi Nacional de Cultura de periodisme de la Generalitat de Catalunya. L’any 2015 ingressà a l’Institut d’Estudis Catalans.