Maḥmūd ‘Abbās

Abū Māzin
Mahmud Abbàs (ar transcr.)
(Safad, 15 de novembre de 1935)

Maḥmūd ‘Abbās

© Moncloa

Polític palestí.

El 1948 fugí amb la seva família a Síria com a refugiat. Es llicencià en dret a la Universitat de Damasc. Fou cofundador d’Al-Fatah i, des del 1968, membre del Consell Nacional de Palestina i del Comitè Executiu de l’Organització per a l’Alliberament de Palestina (OAP), del qual esdevingué secretari general el 1996. Des del 1980 estigué al capdavant del departament d’Afers Estrangers d’aquesta organització. El 1988 substituí l’assassinat Abu Jihad en la cartera per als territoris ocupats.

Considerat un dels líders palestins més conciliadors, el 1977 fou un dels primers a propugnar una solució basada en dos estats i fou un dels principals negociadors palestins en la sèrie de contactes que culminaren en els acords de pau d’Oslo el 1996. Diputat en les primeres eleccions al Consell Legislatiu Palestí (1996), al març del 2003 fou designat per Yasser Arafat primer ministre de l’Autoritat Nacional Palestina, però, arran dels constants enfrontaments amb aquest pel control de les forces de seguretat, dimití al setembre, i fou substituït per Ahmed Qurei.

Després de la mort d’Arafat, fou elegit president de l’ANP amb el 62% dels vots (gener del 2005). ‘Abbās reprengué les negociacions amb el govern israelià (trencades des del 2000) i intentà negociar una treva amb organitzacions palestines (especialment amb Hamàs) i, tot i que la disminució de la violència fou molt considerable, la major part d’aquests grups es negà a deposar les armes. A l’agost del 2005, després de la retirada israeliana de Gaza, prengué el control d’aquest territori com a màxim representant de l’Autoritat Nacional Palestina. Al març de l’any 2006 aprovà el govern constituït íntegrament per Hamas sorgit de les eleccions al parlament palestí del gener, que desbancà l’hegemonia d’Al-Fatah entre els palestins. No obstant això, l’embargament internacional per la negativa de Hamàs a reconèixer l’estat d’Israel i la creixent rivalitat entre ambdues organitzacions, que aviat desembocà en enfrontaments armats, portà a una paràlisi del govern.

Abbas intentà aleshores formar un govern d’unitat nacional, finalment aprovat al març del 2007 però que no comportà el cessament dels enfrontaments. Al juny, Abbas declarà dissolt el govern i convocà eleccions anticipades. Al mateix temps, Hamàs prengué el control de Gaza i n'expulsà Al-Fatah. D’aquesta manera, l’autoritat d’Abbas quedà en la pràctica restringida només a Cisjordània i, com a contrapartida, els ajuts d’Israel, els EUA i la UE per a aquest territori es desbloquejaren. Al novembre del 2007 Abbas i el primer ministre israelià Ehud Olmert es reuniren a la cimera d’Annapolis, promoguda pels EUA, amb l’objectiu d’aproximar posicions per a un eventual acord de pau i plantejar els temes més conflictius per a encarar la creació d’un estat palestí. Tanmateix, la formació d’un nou govern de coalició israelià al febrer del 2009 majoritàriament contrari a l’existència d’un estat palestí i la continuació de la política d’assentaments israeliana comportaren un retrocés en les relacions entre ambdós governs. Les relacions amb Israel empitjoraren el 2014, quan Abbas donà el vist-i-plau a un govern d'unitat Al-Fatah-Hamàs, que oficialment posava fi a 7 anys d'enfrontaments, bé que al juliol del 2015 Abbas remodelà el govern, minat per les dissensions entre ambdues organitzacions palestines.