Debutà a la fórmula 1 el 2001. El 2003 passà a ser pilot oficial de Renault i assolí la primera victòria en un mundial en el Gran Premi d’Hongria, que el convertí en el pilot més jove de la història a aconseguir la pole-position, i en el primer pilot espanyol que pujava al podi en solitari en un gran premi mundial de fórmula 1. El 2005 i el 2006 guanyà el Campionat del Món de fórmula 1. L’any següent canvià de Renault a McLaren, escuderia amb la qual restà tercer en una temporada marcada per les polèmiques, després de la qual anuncià el retorn a Renault per al 2008. Els anys 2010-14 formà part de l’equip Ferrari, amb el qual fou subcampió del món aquest mateix any, el 2012 i el 2013. El 2015 tornà a McLaren. El novembre del 2018 posà fi a la competició en fórmula 1. Posteriorment participà en curses automobilístiques de resistència, i com a pilot de Toyota Gazoo Racing es proclamà campió, entre d’altres, de les 24 Hores de Le Mans (2018, 2019) i del Mundial de Resistència de la FIA (temporada 2018-19). L’any 2021 retornà a la fórmula 1 com a pilot de l’equip Alpine Renault, i al novembre assolí el primer podi (Gran Premi de Qatar) d’aquesta nova etapa —el 98è de tota la seva carrera—. El 2005 rebé el premi Príncipe de Asturias.
Fernando Alonso (2013)
fernandoalonso.com
Pilot de fórmula 1 asturià.