i medicina tradicional xinesa | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

medicina tradicional xinesa

Sigla deMTX
substantiu femeníf
Medicina
Sigla deMTX
medicina med
Sistema de diagnòstic i de mesures terapèutiques basat en un concepte holístic del cos humà i en la idea taoista de l’univers.

El conjunt de mesures pràctiques per a conservar la salut o guarir la malaltia es poden concretar en l’acupuntura, la fitoteràpia, la dieta, la meditació, el massatge i els exercicis de txikung. Té uns cinc mil anys d’antiguitat. Durant la dinastia Chou (1122-249 aC), la pràctica mèdica estava a mans dels xamans de les tribus, que eren uns eficients herbolaris. En el període de la dinastia Yin (1500 aC) hi consten documents on es descrivien trenta-sis malalties i les plantes que les guareixen. El Huang Di Nei Jing fou el primer text mèdic important compilat als inicis de la dinastia Han de l’Oest (206-249 aC). Aquest text separà els elements de superstició dels terapèutics i establí un marc teòric sistemàtic per a l’estudi i la pràctica de la medicina, introduint els conceptes de ying yang i la interrelació entre els cinc elements. A la segona meitat de la dinastia Han (25-220 dC), el metge Hua To fou el primer que emprà herbes anestèsiques per poder fer intervencions de cirurgia, alhora que ideà el daoyin, a partir de l’observació dels moviments dels animals, que en l’actualitat encara es practica a la Xina. Un dels metges més importants en la història de la medicina tradicional xinesa fou Sun Ssu miao (590-662), autor del gran compendi Chian Chin Fang, que conté informació sobre herbes medicinals, acupuntura, l’alimentació, la respiració, el yoga sexual i practiques per a incrementar la longevitat. L’any 1931, la Lliga de les Nacions establí, a Ginebra, un Comitè especial per a l’estudi de la medicina tradicional xinesa. Des d’aleshores, la ciència mèdica occidental ha confirmat moltes de les pràctiques d’aquesta medicina.

Col·laboració: 
AgB
Llegir més...