Francesc González i Ledesma

(Barcelona, 27 de març de 1927 — Barcelona, 2 de març de 2015)

Francesc González i Ledesma

© www.gonzalezledesma.blogspot.com

Escriptor en castellà i periodista.

Autor precoç, en l’adolescència començà a escriure novel·la i relat, i de 1947 a 1966 n'escriví més de 300, bàsicament del gènere del western, que publicà l’editorial Bruguera sota el pseudònim de Silver Kane, mentre cursava estudis de dret. El 1948 guanyà amb Sombras viejas el Premi Internacional de Novel·la promogut per l’editor Josep Janés obra que, no obstant això, la censura franquista prohibí publicar. Inicià aleshores un breu exercici de l’advocacia que abandonà pel periodisme, primer a El Correo Catalán i posteriorment a La Vanguardia, on arribà a cap de redacció. El 1966 fou cofundador del clandestí Grup Democràtic de Periodistes.

Al mateix temps, començà a escriure novel·les policíaques (moltes de les quals no publicà fins després del franquisme), sovint situades al Raval, el Paral·lel i el Poble Sec, ambients de la seva infantesa i joventut, d’entre les quals destaquen les protagonitzades pel comissari Méndez: Expediente Barcelona (1983), Las calles de nuestros padres (1984), Crónica sentimental en rojo (1984, premi Planeta), La Dama de Cachemira (1986 premi Mystère de novel·la negra editat a França 1993), Historia de Dios en una esquina (1991), El pecado o algo parecido (2002, premi Hammett 2003), Cinco mujeres y media (2005, premi Mystère 2007), Méndez (2006), Una novela de barrio (2007, Premi Internacional de Novel·la Negra RBA),  No hay que morir dos veces (2009) i Peores maneras de morir (2013). En el mateix gènere o similar publicà també Los Napoleones (1977), Soldados (1985), 42 kilómetros de compasión (1986), Los Símbolos (1987), Cine Soledad (1993, premi de novel·la esportiva Don Balón), Purée d’avocat sauce chili (2002), La ciudad sin tiempo (2007), El candidato de Dios (2008) i El adoquín azul (2014).

A més dels premis esmentats, fou guardonat amb el premio de Periodisme El Ciervo (1977), el premi Ciutat de Barcelona de Cinema pel guió de Catalans Universals, d’Antoni Ribas (1980), el premi Roda Ventura del Col·legi d’Advocats de Catalunya a la trajectòria professional (1992), el premi Premio Pepe Carvalho al conjunt de l’obra novel·lística (2006), la Medalla d’Or de la Ciutat de Tolosa de Llengiadoc (2009) i la Creu de Sant Jordi (2010).