Treballant com a ascensorista en un night club, tingué l’oportunitat de substituir un humorista que es posà malalt, i d’aquesta manera inicià la seva carrera en el món de l’espectacle. Juntament amb un amic formà el tàndem còmic The Two Beat, que arribà a fer-se molt famós a la televisió del seu país; d’aquesta època prové el nom que encara fa servir com a actor, Beat Takeshi. Més endavant començà a treballar en el cinema, sota les ordres d’altres directors, en pel·lícules com Merry Christmas, Mr. Lawrence (1983), de N.Oshima; Johnny Mnemonic (1995), de R.Longo; Tokyo Eyes (1998) o Batoru Rowaiaru (‘Battle Royale’, 2000), de K.Fukasaku. Paral·lelament, el 1989 debutà com a director amb Sono otoko kyobo ni tsuki (‘Un policia violent’) i inicià una carrera caracteritzada per l’ús de la violència i un peculiar sentit de l’humor, amb títols com 3-4x jugatsu (‘Punt d’ebullició’, 1990) i Sonatine (1993). El 1995 patí un accident en què estigué a punt de morir, després del qual canvià el seu estil de vida i es dedicà a la pintura. Aquest canvi es veié reflectit en pel·lícules com Hana-Bi (1997), guanyadora del Lleó d’Or de la Mostra de Cinema de Venècia, i Kikujiro (1999). També ha realitzat Brother (2000), Dolls (2002) i Zatoichi (2003), Takeshis' (2005), Kantoku · Banzai! (2007) i Achilles to kame (‘Aquil·les i la tortuga’, 2008).