Elabora vídeos i instal·lacions sonores que tracten les múltiples relacions entre l’ésser humà, la indústria, l’entorn i els mitjans de comunicació. El paper del públic reconstruint les històries fragmentades en les seves instal·lacions és necessàriament participatiu, ja sigui des d’un punt de vista mental o bé caminant-hi (“Eraser”, 1998). L’impacte de les pantalles gegants i els sons atmosfèrics embolcallen l’espectador en un ambient que el sedueix i li altera la percepció del temps (“Electric Earth”, 1999). Participà en la 48a Biennal de Venècia l’any 1999. L’any 2000 exposà en la Biennal de Sidney, el 2001, a la Galeria Serpentine de Londres i el 2004 ho féu per primer cop a l’Estat espanyol amb “Estarem segurs mentre tot es mogui”, al CaixaForum, a Barcelona.