i Víctor Alexandre i Benet | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Víctor Alexandre i Benet

Política
ciències polítiques polít
Periodista i escriptor.
Barcelona, 10 d’abril de 1950

S'inicià professionalment a Ràdio Popular d’Eivissa el 1972, i el 1975 s’incorporà a Ràdio Joventut, on dirigí i presentà el primer programa de música internacional en català. Ha treballat també a Ràdio 4, la Cadena SER, TVE-Catalunya i Canal 33. Així mateix, ha exercit com a corresponsal des d’Alemanya per al diari Avui i és autor de nombrosos articles en el setmanari El Temps. Col·laborador habitual de la premsa digital en català, de la revista Lletres i del diari basc Berria, és membre del Consell Editorial del Diari de Sant Cugat.

Amb la publicació de diversos assaigs i reportatges s’ha significat per la reivindicació de la identitat catalana i l’autoestima dels catalans davant dels atacs a què Catalunya és sotmesa des del nacionalisme espanyol, així com per la crítica de determinades reaccions que aquests atacs susciten entre els mateixos catalans: Jo no sóc espanyol (1999), recull d’entrevistes; Despullant Espanya (2001; Despullats (2003), amb Joel Joan; Senyor President (2003); El cas Carod (2004); La paraula contra el mur (2006, premi d’assaig Francesc Ferrer i Gironès); TV3 a traïció. Televisió de Catalunya o d’Espanya? (2006), Nosaltres, els catalans (2008), recull d’entrevistes i Cor de Brau. Una crítica irònica al voltant de l’abolició de les curses de braus a Catalunya (2011), a mig camí entre la crònica i la ficció. És també autor dels volums de narracions El somriure de Burt Lancaster (2005) i Set dones i un home sol (premi Mercè Rodoreda 2008), i de les obres teatrals Èric i l’Exèrcit del Fènix (2007) i Trifulkes de la Katalana Tribu (2009), ambdues dirigides per Pere Planella, i la novel·la Una història immoral  (2010). Ha rebut també el premi Recull de periodisme 1996 i el Premi Nacional Lluís Companys 2005.

Col·laboració: 
GVA
Llegir més...