i Juan Soriano | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Juan Soriano

Juan Soriano
© Marek Keller
art art
Artista mexicà, de nom de naixement Juan Francisco Rodríguez Montoya.
Guadalajara, Jalisco, 18 d’agost de 1920 — Ciutat de Mèxic, 10 de febrer de 2006

Conegut pel segon cognom del seu pare, el 1935 anà a Ciutat de Mèxic, on l’any següent ingressà a l’Escuela Nocturna de Arte para Obreros. Vers el 1937 s’inicià també com a escenògraf i, al mateix temps, treballà com a professor de pintura i escultura. El 1938 conegué Octavio Paz, amb qui mantingué una gran amistat i que l’influí decisivament. El 1941 féu la seva primera exposició individual a la Universidad Autónoma de México, i en 1945-47 exposà col·lectivament als EUA. El 1951 anà a Roma, i el 1956 hi féu la primera de les exposicions europees. Nomenat professor de ceràmica de l’Instituto Nacional de Bellas Artes (1961), el 1966 el Palau de Belles Arts de Mèxic acollí una gran mostra seva d’escultures . Des del 1975 alternà la residència entre París i Ciutat de Mèxic. A partir del 1989 realitzà nombroses escultures monumentals ( Paloma , per al Museu Marco de Monterrey, 1989; Luna per a l’Auditorio Nacional; 1993; Mano , per al grup Herdez de Ciutat de Mèxic, 1996, i Ofrenda I i II per a l’Expo de Hannover el 2000). La seva obra, poc apta per a ser classificada, és presidida per un arcaisme deliberat en què apareixen sovint la ironia i l’erotisme. Rebé nombrosos guardons, entre d’altres, el premi especial del VIII Festival Internacional de Pintura de Cagnes-sur-Mer (1976), el Premio Nacional d’art de Mèxic (1987), la Legió d’Honor francesa (2004), el premi Velázquez (2005) i l’orde del Mèrit polonès (2006), i la seva obra ha estat objecte de nombroses retrospectives.

Col·laboració: 
MQuiC
Llegir més...