Llicenciat en filologia catalana per la Universitat Autònoma de Barcelona i diplomat en teoria i crítica del teatre per la mateixa universitat i l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Després de presentar nombroses direccions d’escena a l’Aula de Teatre de la UAB, debutà a la Sala Beckett amb Àfrica 30 (1998), de Mercè Sàrrias. Dotat de l’habilitat per a detectar els millors textos teatrals contemporanis, la seva carrera s’ha caracteritzat per un compromís explícit amb les noves dramatúrgies. Ha dirigit, entre altres muntatges, El gos del tinent (1999), de J.M.Benet i Jornet; La sang (1999), de Sergi Belbel; Històries d’amor (2000), de Toni Cabré; Suite (2002), de Carles Batlle; El cas Gaspard Meyer (2002-03), de Jean-Yves Picq; L’aparador (2003), de Victòria Szpunberg, El hipnotizador (2003), de Paco Zarzoso; El club de les palles (2004), d’Albert Espinosa; Plou a Barcelona (2004), de Pau Miró, i The Country (‘El camp’, 2005), de Martin Crimp. Director artístic de la Sala Beckett de Barcelona i de l’Aula de Teatre de la Universitat Autònoma de Barcelona, fou nomenat assessor de dramatúrgia contemporània del Teatre Nacional de Catalunya en l’equip encapçalat per Sergi Belbel, que assumí la direcció artística de l’entitat a partir de l’any 2006.