Format a l'escola de música Toho Gakuen de Tòquio, amplià estudis amb Seiji Ozawa al Tanglewood Music Center (EUA), on conegué Leonard Bernstein, que es convertí en el seu mentor. El 1980 guanyà el premi Koussevitzky i el 1981 la Medalla d’Or Hans Haring en el concurs de direcció del Mozarteum de Salzburg. Posteriorment ha estat titular de la Pennsylvania Erie Philharmonic (1991-95), de la Minnesota Orchestra (1995-2002), de l’Orquestra Simfònica NDR de Hannover (des del 1998) i des del 2003 de l’Orquestra Filharmònica d’Osaka.
El 2005 debutà com a director a Bayreuth amb Tristany i Isolda. Aquest mateix any fou nomenat director titular de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya en substitució de Lluís Martínez Izquierdo, a partir de la temporada 2006-07. Després de la temporada 2009-10 fou rellevat per Pablo González. En l'àmbit docent, des de l'any 2000 és professor de direcció a l'Escola Superior de Música de Hannover.