Graduat en zoologia per la Universitat d’Arizona (1963) i doctorat per la de Washington el 1970, aquest any ingressà a la Scripps Institution of Oceanography de la Universitat de San Diego, Califòrnia, on des del 1982 és catedràtic i des d’on ha desenvolupat la seva tasca científica. És una de les primeres autoritats mundialS en ecosistemes costaners, d’estuaris i bentònics, i ha investigat especialment les comunitats de laminàries i altres algues afins i els medis antàrtics submarins. Les seves recerques l’han portat a investigar també els efectes de l’acció humana en aquests ecosistemes, molt especialment els derivats de la pesca abusiva, i a impulsar o participar en iniciatives i programes de conservació, entre els quals la Comissió per als mamífers marins dels EUA i el Sistema de Reserves Naturals de Califòrnia, i ha propugnat sistemes d’explotació racional dels recursos marins. És autor d’un gran nombre de treballs sobre l’especialitat, sol o en col·laboració i ha rebut diversos guardons i distincions, entre els quals el George Mercer (1974) i Cooper (2000) de la Societat Americana d’Ecologia, el Pew Fellows Program per a la Conservació Marina (1995), el premi de l’Acadèmia Americana de Ciències Subaquàtiques (2002) i fou elegit per al premi Ramon Margalef d’Ecologia i Ciències Ambientals (2005) en la seva primera edició, que li fou atorgat l’any següent.
Paul K. Dayton
© University of California San Diego
Ecòleg nord-americà.