i Ciutadans - Partit de la Ciutadania | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Ciutadans - Partit de la Ciutadania

Sigla deC’s
Sigla deC’s
Tercera assemblea de Ciutadans (octubre del 2011)
© Ciutadans
ciències polítiques polít
Partit polític d’àmbit espanyol.

Té l’origen en diverses plataformes d’intel·lectuals d’esquerra contraris a la política de normalització lingüística de la Generalitat de Catalunya, entre les quals destacà el Foro Babel, creat el 1996 amb motiu de les discussions sobre la nova llei de política lingüística aprovada el 1997. La constitució de Ciutadans - Partit de la Ciutadania com a partit polític s’accelerà amb l’accés de partits d’esquerra al govern de la Generalitat de Catalunya l’any 2003 i, especialment, del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual retreien no haver modificat la política lingüística del govern de CiU. Precedit de diversos manifestos i actes públics, i del suport d’artistes i intel·lectuals com Albert Boadella, Francesc de Carreras, Félix de Azúa, Arcadi Espada i Xavier Pericay, la fundació del partit tingué lloc el juliol del 2006. Presidit per Albert Rivera, el seu ideari es fonamenta en la denúncia d’una suposada persecució del castellà a Catalunya, la defensa del bilingüisme “sense imposicions” que respecti els drets individuals (molt especialment amb relació al model d’immersió lingüística en l’educació) i la igualtat dels ciutadans, així com la reivindicació de la Constitució espanyola del 1978, la limitació de les competències a les comunitats autònomes i la centralització de l’Estat. En la resta de qüestions tingué una posició ambigua, malgrat pronunciar-se inicialment socialdemòcrata. El febrer del 2017 es declarà oficialment liberal.

Es presentà per primer cop a les eleccions al Parlament de Catalunya del novembre del 2006 i obtingué tres escons, que conservà en les del 2010. El 2012 triplicà la representació (9 diputats) i competí amb el Partido Popular en el discurs hostil al moviment favorable a la independència de Catalunya amb majoria a la cambra. Continuà l’ascens amb 25 diputats en les eleccions del 2015, que esdevingué segona força. La cap de llista i portaveu Inés Arrimadas esdevingué cap de l’oposició. Després del Referèndum de l’1 d’octubre i de la intervenció de la Generalitat de Catalunya en aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola, fou primera força en les eleccions al Parlament de Catalunya convocades pel govern espanyol (36 diputats), però l’acord entre els partits independentistes deixà Ciutadans a l’oposició, des d’on emprengué una agressiva campanya i avalà la repressió de l’Estat contra l’independentisme. El maig del 2019 Carlos Carrizosa substituí Arrimadas com a líder del partit a Catalunya, i Lorena Roldán com a portaveu al Parlament.

La projecció del partit fora de Catalunya començà el novembre del 2013 amb la plataforma Movimiento Ciudadano i en els inicis competí, per la gran similitud de l’ideari, amb Unión, Progreso y Democracia, partit l’espai del qual acabà per ocupar. Disputà per primer cop les eleccions generals espanyoles el 20 de desembre de 2015 i, amb Rivera com a cap de llista, propugnà un ideari genèricament liberal que, a més de la recentralització, es presentava com a garant de la regeneració de l’Estat, i amb el qual se situà en quart lloc per nombre de diputats al Congrés (40). En la repetició dels comicis en fracassar les negociacions per a la formació de govern (26 de juny de 2016) el partit continuà quart amb un percentatge de vots molt similar (13%), bé que la representació al Congrés minvà considerablement (32). Juntament amb el PSOE, prestà suport extern a la legislatura iniciada el mateix any del govern en minoria del PP encapçalat per Mariano Rajoy, al qual donà suport en totes les votacions malgrat el compromís explícit en la lluita contra la corrupció, i convergí amb PP i PSOE en l’ofensiva contra el sobiranisme català. Després que Pedro Sánchez fes caure el govern de Rajoy en una moció de censura (juny del 2018), Ciutadans seguí contra el nou govern del PSOE una estratègia de confrontació centrada en la denúncia d’una suposada connivència amb l’independentisme. Després de les eleccions generals del 29 d’abril de 2019 ascendí a tercera força al Congrés dels Diputats (57). Tanmateix, poc temps després l'acceptació del suport del partit d'extrema dreta Vox en ajuntaments i comunitats autònomes i la negativa de la cúpula del partit a donar suport a la investidura com a president del govern del socialista Pedro Sánchez desencadenaren una crisi a Ciutadans que es traduí en la baixa de destacats càrrecs i militants, entre els quals el de l'impulsor del partit Francesc de Carreras.

El maig del 2015 concorregué per primer cop a les eleccions municipals i autonòmiques i aconseguí ser la tercera força a l’Estat per nombre de regidors. Obtingué també representació en la majoria de parlaments autonòmics, entre els quals el d’Andalusia, on la socialista Susana Díaz fou investida presidenta gràcies als vots de Ciutadans, encara que el setembre del 2018 li retirà el suport. En aquesta comunitat autònoma, després de les eleccions anticipades del desembre formà un govern de coalició amb el PP amb el suport de Vox. A la resta dels Països Catalans, el maig del 2015 entrà per primer cop a les Corts Valencianes i al Parlament Balear, amb 13 i 3 diputats, respectivament, que el 2019 passaren a 18 i 5. En la resta de Comunitats Autònomes, donà suport a la constitució de governs del PP .

En les eleccions al Parlament Europeu del maig del 2014 aconseguí 2 diputats, que s’integraren al grup liberal (ALDE) i el 2016 n’esdevingueren membres de ple dret. Un cop dins el grup, aliat amb els diputats d’UPyD, Ciutadans pressionà per expulsar-ne el PDeCAT, i el 2018 aconseguí que el partit català fos exclòs del partit matriu, el Partit de l’Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa. En les eleccions al Parlament Europeu del maig del 2019, Ciutadans aconseguí 7 diputats.

Col·laboració: 
GVA
Llegir més...