i Ciutadans - Partit de la Ciutadania | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Ciutadans - Partit de la Ciutadania

Sigla deC’s
Sigla deC’s
Tercera assemblea de Ciutadans (octubre del 2011)
© Ciutadans
ciències polítiques polít
Partit polític d’àmbit espanyol.

Té l’origen en diverses plataformes d’intel·lectuals d’esquerra contraris a la política de normalització lingüística de la Generalitat de Catalunya, entre les quals destacà el Foro Babel, creat el 1996 amb motiu de les discussions sobre la nova llei de política lingüística aprovada el 1997. La constitució de Ciutadans - Partit de la Ciutadania com a partit polític s’accelerà amb l’accés de partits d’esquerra al govern de la Generalitat de Catalunya l’any 2003 i, especialment, del Partit dels Socialistes de Catalunya, al qual retreien no haver modificat la política lingüística del govern de CiU. Precedit de diversos manifestos i actes públics, i del suport d’artistes i intel·lectuals com Albert Boadella, Francesc de Carreras, Félix de Azúa, Arcadi Espada i Xavier Pericay, la fundació del partit tingué lloc al juliol del 2006, i obtingué tres representants en les eleccions al Parlament de Catalunya del novembre d’aquest any. Presidit per Albert Rivera, el seu ideari es fonamenta en la denúncia d’una suposada persecució del castellà a Catalunya, la defensa del bilingüisme “sense imposicions” que respecti els drets individuals (molt especialment en relació al model d’immersió lingüística en l’educació) i la igualtat dels ciutadans, així com la reivindicació de la Constitució espanyola del 1978 i la limitació de les competències a les comunitats autònomes.

Des dels inicis, el partit ha estat sotmès a fortes dissensions internes i ha hagut de competir, per la gran similitud de l'ideari, amb Unión, Progreso y Democracia, partit l'espai del qual ha ocupat progressivament. En les eleccions al Parlament de Catalunya del novembre de 2010 conservà els tres escons. No es presentà a les eleccions generals del novembre de 2011, però en les eleccions del 25 de novembre de 2012 a la cambra catalana triplicà la representació (9). Des d'aleshores competeix amb el Partido Popular en el discurs hostil al moviment favorable a l'autodeterminació de Catalunya propugnat sobretot per CDC (posteriorment PDECAT) i ERC, les forces amb majoria al Parlament. Al novembre del 2013 presentà a Barcelona la plataforma Movimiento Ciudadano, amb l’objectiu de projectar-se en la política espanyola, i en les eleccions al Parlament Europeu de maig del 2014 aconseguí 2 diputats, que s'integraren al grup liberal (ALDE) i el 2016 n'esdevingueren membres de ple dret. En les eleccions municipals i autonòmiques del maig del 2015 aconseguí ser la tercera força municipal a l'Estat per nombre de regidors, obtingué també representació en la majoria de parlaments autonòmics, entre els quals el d'Andalusia, on la socialista Susana Díaz fou investida presidenta gràcies als vots de Ciutadans. Al Parlament de les Illes Balears hi aconseguí 3 diputats que s'integraren al grup mixt, i a les Corts Valencianes 13, quatre dels quals abandonaren el partit al juny del 2017 i passaren al grup dels no adscrits.

En les eleccions al Parlament de Catalunya del 27 de setembre d'aquest any el partit esdevingué segona força amb 25 escons. La cap de llista Inés Arrimadas n'esdevingué portaveu. Aquest mateix any concorregué per primer cop a les eleccions generals espanyoles (20 de desembre) i, amb Rivera com a cap de llista, propugnà un ideari genèricament liberal que, a més de la recentralització, es presentava com a garant de la regeneració de l'Estat, i amb el qual se situà en quart lloc per nombre de diputats al Congrés (40) i en percentatge de vots (13,9%). En la repetició dels comicis arran del fracàs de les negociacions per a la formació de govern (26 de juny de 2016) el partit continuà quart amb un percentatge de vots molt similar (13%), bé que la representació al Congrés minvà considerablement (32). Juntament amb el PSOE, prestà suport extern a la legislatura iniciada el mateix any del govern en minoria del PP encapçalat per Mariano Rajoy, al qual donà suport en totes les votacions malgrat el compromís explícit en la lluita contra la corrupció. Competí així mateix amb el PP en l'hostilitat i l'assetjament mediàtic a l'independentisme català. Després que l'executiu de Rajoy destituís i intervingués el govern de la Generalitat en virtut de l'aplicació de l'article 155 (octubre de 2017), concorregué a les eleccions anticipades al Parlament de Catalunya convocades el 21 de desembre. Novament encapçalat per Inés Arrimadas, Ciutadans hi aconseguí ser la primera força en escons i en vots (36 diputats i 26,4%). Tanmateix, la suma dels partits independentistes l'impedí l'entrada a les institucions de govern.

Col·laboració: 
GVA
Llegir més...