Les negociacions del projecte s’allargaren durant els deu mesos anteriors a la seva aprovació fins que un pacte entre el president Francesc Camps (Partit Popular) i Joan Ignasi Pla, secretari general del principal partit de l’oposició del Partit Socialista del País Valencià (PSPV), possibilità una fórmula de consens rebutjada frontalment per Esquerra Unida i l’extraparlamentari Bloc Nacionalista Valencià (BNV). Després dels tràmits al parlament valencià i al Congrés i el Senat espanyols, el projecte fou definitivament aprovat el 27 de març per les Corts Valencianes i entrà en vigor l’11 d’abril sense haver estat sotmès a referèndum. Els punts més conflictius foren la denominació de l’idioma, que acabà amb l’acceptació de la designació “idioma valencià” (qualificat per primer cop de “llengua pròpia”), i de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua com a ens normatiu, disposicions interpretades com a concessions al secessionisme i al pancatalanisme, respectivament, i la política impositiva, que finalment es resolgué amb la inclusió d’un futur servei tributari valencià per a gestionar els tributs propis amb possibilitat de col·laborar amb l’Agència Tributària estatal en la recaptació de l’IVA o l’IRPF. Altres aspectes nous foren l’anomenada “clàusula Camps”, per la qual la comunitat autònoma podria accedir a qualsevol competència assumida per altres comunitats, la definició del País Valencià com a nacionalitat històrica, a més de la capacitat atorgada al president de la Generalitat de dissoldre les Corts. Restava pendent la modificació del sostre electoral del 5% per accedir al parlament en lloc del 3% habitual, que data del 1987. L’any 2007 el Tribunal Constitucional espanyol resolgué dos recursos interposats per les comunitats autònomes de Castella-la Manxa i d’Aragó contra l’article 17.1 de l’Estatut d’Autonomia del País Valencià pels quals es reconeixia el dret dels valencians i les valencianes a disposar de l’abastament suficient d’aigua de qualitat. El Tribunal Constitucional desestimà els recursos i confirmà la constitucionalitat del precepte, tot obrint la porta al fet que els estatuts d’autonomia, en determinades condicions, puguin incloure drets estatutaris en la seva regulació. L’any 2011 les Corts Valencianes aprovaren una proposta de reforma de l’Estatut per la qual es garantia que les inversions de l’Estat espanyol al País Valencià fossin proporcionals al pes poblacional. La reforma no fou aprovada fins el 28 de febrer de 2019 amb el suport de tots els partits amb representació a les Corts llevat de Ciudadanos, que s’abstingué. Entrà en vigor el 13 de març.