Aḥmad Ismā’īl Yāsīn

(prop de l’actual Ashqelon, 1938 — Gaza, 2004)

Líder palestí, fundador de Hamàs.

La seva família fugí a Gaza arran de la guerra araboisraeliana del 1948. En la seva joventut un accident el deixà cec i tetraplègic; malgrat tot, cursà estudis islàmics a la Universitat Al-Azhar del Caire, on entrà en contacte amb els Germans Musulmans. El 1987, durant la primera intifada fundà, amb Abdel Aziz al-Rantissi, l’organització Hamàs. El 1989 fou condemnat a cadena perpètua per instigació a cometre atemptats contra Israel, però el 1997 fou excarcerat en canvi de l’alliberament de dos agents del Mossad. Amb la segona intifada féu noves crides a perpetrar atemptats suïcides i a la destrucció d’Israel. Morí en un atac amb míssils de l’exèrcit israelià, i alguns dies després Al-Rantissi (que l’havia substituït al capdavant de Hamàs) fou mort d’una manera similar.