El control d’accés, la criptografia i les còpies de seguretat són exemples de mitjans tècnics per a la protecció de dades. A l’Estat espanyol, les dades de caràcter personal estan especialment protegides per la Llei orgànica 15/1999 de protecció de dades de caràcter personal (LOPD). L’Agencia Española de Protección de Datos vetlla per la seguretat de les dades, tant si són de titularitat pública com privada. A Catalunya, l’abril del 2002 es creà l’Agència Catalana de Protecció de Dades, fruit del pacte parlamentari per a la promoció i el desenvolupament de la societat de la informació a les administracions públiques catalanes, signat el juliol del 2001. El febrer del 2003 es publicà l’Estatut de l’Agència i el juny del 2003 es constituí el Consell Assessor de Protecció de Dades de Catalunya. L’Agència s’estableix com a ens independent amb la finalitat de garantir el control de les dades personals per a evitar-ne un ús abusiu que vulneri els drets i les llibertats de les persones.
Entre els drets específicament referits a la protecció de dades personals davant l’ús indegut per part d’empreses o organitzacions sobresurten, entre d’altres, l’anomenat dret a l’oblit, que permet exigir aturar l’ús de dades personals per part de tercers, el dret d’accés, que garanteix a l’usuari la disponibilitat de les dades personals de manera directa i gratuïta o el dret a ser notificat en cas de filtració de dades sensibles. Aquestes i altres disposicions foren recollides en la Normativa General de Protecció de Dades (NGPD) de la Unió Europea, aprovada pel Parlament Europeu l’abril del 2016, aplicada des del maig i de compliment obligat des del 25 de maig de 2018. La normativa, que actualitzava la del 1995 (quan no existien les xarxes socials i l’ús generalitzat d’internet era als inicis), és d’aplicació a tots els estats membres de la UE i ha repercutit en el canvi de la legislació respectiva en aquest àmbit.