Té lloc a gairebé totes les edats, amb diferent grau d’intensitat i generalment d’amagat dels adults. És més freqüent a l’adolescència. La víctima és objecte de bromes pesades, rep agressions físiques, amenaces verbals, vexacions o agressions psicològiques sistemàtiques, durant un temps prolongat, amb el resultat d’una relació perversa de dominació-submissió amb pèrdua de l’autoestima i de l’equilibri psíquic. Sentiments de vergonya i d’angoixa van junts amb un altre sentiment d’incapacitat per a resoldre el conflicte. L’agressor o agressors solen ser companys de classe amb unes actituds i conductes difícils, amb complexos o dificultats d’adaptació i de vegades amb una situació familiar en la qual són freqüents aquest tipus de vexacions (i de les quals també en són víctimes a vegades). Per tal d’afrontar l’assetjament escolar, de vegades el canvi de centre és el recurs més idoni, si bé a llarga durada la solució més satisfactòria és que la víctima pugui recuperar l’autoestima. Quant als agressors, hom discuteix l’adequació de les mesures punitives (expulsions, càstigs, etc) i de les orientades a la reeducació tant de l’individu com del grup. Bé que l’assetjament escolar és un fenomen conegut des de sempre, darrerament hom sol referir-s’hi amb l’expressió anglesa de bullying (de bully , ‘fatxenda’, ‘intimidador’, etc).
m
Educació