banda ultraampla

"

f

Tecnologia ràdio dissenyada per a la interconnexió a gran velocitat de dispositius sense fil en les anomenades xarxes d’àrea personal sense fil (WPAN).

Basada en l’estàndard de comunicacions IEEE 802.15.3a, la tecnologia de banda ultraampla pretén la interconnexió a alta velocitat i en un radi de cobertura reduït (fins a uns 10 m) de múltiples dispositius, que permeti la transmissió de vídeo, àudio o qualsevol altre tipus de dades de gran ample de banda. La WiMedia Alliance, associació oberta i sense ànim de lucre, és la que s’encarrega de la creació d’especificacions industrials per l’UWB, com també dels programes de certificacions per a l’electrònica de consum, mòbils i aplicacions per a PC. La tecnologia UWB es caracteritza per presentar un espectre que ocupa amples de banda més grans del 20% de la freqüència portadora, o com a mínim de 500 MHz, però emetent amb una potència molt més baixa, fet que millora la velocitat de transmissió i evita possibles interferències amb altres tecnologies sense fil. Als Estats Units, la Comissió Federal de les Comunicacions (FCC) permet l’emissió de banda ultra ampla en les bandes de freqüència d’entre 3,1 GHz i 10,6 GHz, i limita la potència de transmissió a 41 dBm/MHz. Els àmbits d’aplicació de la tecnologia són diversos: sistemes de radar, vigilància, medicina, etc.