El terme generalment és emprat amb referència a la violència que exerceix l’home sobre la seva parella o exparella sentimental femenina, motiu pel qual en aquests casos s’empra també el terme violència masclista per a referir-s’hi. La violència sexista inclou també qualsevol acció social que posa en perill la llibertat i la integritat física i moral de les víctimes. Es manifesta mitjançant l’assetjament sexual, la violència física i la violència psicològica, que gairebé sempre va acompanyada de la violència física, bé que el cas invers és menys freqüent; és a dir, que pot donar-se violència psicològica sense violència física. Malgrat que les agressions físiques són més contundents (i poden deixar seqüeles visibles en la víctima i fins i tot arribar a l’assassinat), la violència psicològica a la llarga és també molt destructiva. L’estratègia de l’agressor és de menysprear la víctima a través d’humiliacions, insults, atacs verbals, amenaces, etc. Un efecte freqüent és l’autoculpabilització de la víctima, amb la consegüent destrucció de l’autoestima, i l’aparició d’un quadre depressiu crònic o de crisis d’ansietat recurrents.
Per motius culturals (i nombrosos estudis apunten també a una important contribució de factors biològics) la violència sexista contra les dones ha estat un mal endèmic en moltes cultures, bé que històricament els maltractaments masculins eren admesos a causa de la mateixa posició subordinada de la dona en la societat patriarcal. Amb la igualtat de drets i la creixent equiparació social entre els sexes, la legislació ha pogut traspassar el llindar de la privacitat i actuar sobre els abusos.
A l’Estat espanyol, la legislació per a penalitzar i prevenir els maltractaments s’actualitzà el 1995 i el 1999. L’any 2014, un dels estudis més exhaustius fets a la Unió Europea estimava en prop d’un terç les dones europees que des dels quinze anys havien patit en algun moment violència sexista. L’agost d’aquest any entrà en vigor el Conveni del Consell d’Europa sobre prevenció i lluita contra la violència contra les dones i la violència domèstica, aprovat el 2011 a Istanbul. El Conveni establia, entre d’altres, l’homologació de criteris per a identificar tant la violència sexista com la violència domèstica, i també les polítiques de prevenció, persecució i conscienciació entre els estats membres.