Els efectes de l’assetjament sobre la víctima poden ser diversos, però són recurrents la pèrdua d’autoestima, la inseguretat, que impedeix enfrontar-se a l’assetjador o als assetjadors, els sentiment d’impotència i la sensació d’amenaça o de terror, reaccions que poden comportar alteracions greus en l’equilibri psíquic i conduir a estats d’angoixa, depressius o, fins i tot, al suïcidi. Hom distingeix diferents tipus d’assetjament, segons el context en què es produeix, els objectius, el mitjà, el tipus de víctima o altres criteris. Entre els més habituals hi ha l’assetjament laboral, l’assetjament escolar, l’assetjament immobiliari, l’assetjament sexual o el ciberassetjament. Designat també amb els termes anglesos mobbing o bullying (aquest sobretot en l’àmbit escolar), el concepte d’assetjament fou introduït els anys vuitanta del segle XX pel psicòleg Heinz Leymann, que l’estudià de manera sistemàtica en l’entorn laboral. Des d’aleshores, ha estat introduït en la legislació penal de molts estats europeus. A l’Estat espanyol, la Llei del codi penal del 1995 incloïa en el títol VII un article genèric de les tortures i altres delictes contra la integritat moral. En la reforma del 2010 foren introduïdes especificacions per a diferents modalitats d’assetjament.
m
Psicologia
Dret penal