Llicenciat en dret, participà activament en la “Sanjurjada” del 1932 (dirigí els insurrectes de Tablada, Sevilla) i exercí de fiscal en els consells de guerra ulteriors a la insurrecció d’Astúries del 1934 i la Guerra Civil Espanyola. Entre els anys 1939 i 1946 comandà l’Assessoria Jurídica del Ministeri de l’Aire i fou membre del Consell Suprem de Justícia Militar (1946-51). Amb el final de la vaga de tramvies, fou designat governador civil de Barcelona (1951-60), on, després de la primera gran manifestació massiva de rebuig al franquisme a la Ciutat Comtal, intentà atreure les personalitats més influents de la ciutat cap al règim, àdhuc mostrant un cert esperit crític respecte a la ineficàcia del consistori barceloní. Conegut amb el malnom de “la mula”, fou famós per la seva afició a enviar notes a la premsa –amb l’obligació de publicar-les– per a silenciar qualsevol mostra de desafecció respecte a la seva gestió. Tot i tenir el suport de Pere Gual i Villalbí (ministre sense cartera) i malgrat el cessament de Blas Pérez (ministre de la governació) i l’alcalde Simarro, el 1957 no aconseguí el nomenament de Fèlix Escales i Chamení com a alcalde de Barcelona, derrotat per Josep Maria de Porcioles i Colomer (patrocinat per Laureà López Rodó). A partir d’aquest moment començà un enfrontament amb Porcioles que culminà amb la destitució d’Acedo coincidint amb els fets del Palau.