i Hèctor López i Bofill | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Hèctor López i Bofill

Nom amb què signa les seves novel·les i poesiesHèctor Bofill
Literatura
Nom amb què signa les seves novel·les i poesiesHèctor Bofill
Hèctor López i Bofill

literatura lit
Escriptor, jurista i activista polític.
Badalona, Barcelonès, 28 de gener de 1973

Doctor en dret i professor de dret constitucional a la Universitat Pompeu Fabra, manté un doble vessant d’escriptor i d’activista polític en l’independentisme català. En el vessant literari (novel·la i poesia), signa els seus llibres amb el nom d'Hèctor Bofill i forma part del col·lectiu generacional anomenat Els imparables. Ha publicat els reculls poètics El poema de Calipso (1995), La reconstrucció de l’aristocràcia (1999), La revolució silenciosa (2001, Flor Natural dels Jocs Florals de Barcelona), Genives cremades (2004, premi Ciutat de Palma-Joan Alcover de poesia), La revolució silenciosa (2009), El retorn dels Titans (premi Mallorca 2010) i les novel·les L’últim Evangeli (2003, premi Josep Pla), Neopàtria (2006), i Germans del Sud (2014, premi Joanot Martorell de narrativa 2013), a més de la crònica novel·lada L'edat dels homes (2015); en narrativa breu, el volum de relats El principi satànic (2007). Col·laborà en el manifest literari Dogmàtica imparable. Abandoneu tota esperança (2005). Juntament amb Hye Young Yu traduït del coreà L’acusació, recull de relats de l’autor coreà conegut pel pseudònim de Bandi, i prohibit al seu país.

El seu vessant polític es manifesta especialment com a articulista en diversos mitjans de comunicació i en assaigs d’acusada contestació a l’ordenament jurídic i polític de l’Estat espanyol posterior al franquisme, per oposició al moviment d'independència de Catalunya, posicions que també ha exposat en els assaigs La independència i la realitat (2004), La democràcia cuirassada (2005), Escac al rei (2008) i La trama contra Catalunya (2013). És un dels impulsors, a més, de les organitzacions Sobirania i Progrés (2006) i Cercle d’Estudis Sobiranistes (2007), dedicades a promoure la independència a través de l’autodeterminació de Catalunya. L’agost del 2010 abandonà Esquerra Republicana de Catalunya per militar a Solidaritat per la Independència.

Col·laboració: 
ICG
Data de revisió: 
2017-09-29
Llegir més...