Llicenciat en psicologia el 1951 i doctor en filosofia per la Universitat de Cornell el 1957, és professor de sociologia a la Universitat de Santa Bárbara (Califòrnia). Considerat —juntament amb H.Garfinkel— el principal representant de l’etnometodologia, la seva contribució comprèn aspectes de la lingüística, l’antropologia i la psicologia social i es basa en el principi de reflexivitat que estudia les condicions socials del mateix coneixement sociològic. En els seus estudis posa èmfasi en la vida quotidiana, amb mètodes d’observació sobre el terreny: entrevistes en profunditat, anàlisis del discurs, etc. Dins el conjunt de la seva obra cal destacar: The Social Organization of Juvenile Justice (1968), Method and Measurement in Sociology (1970), Cognitive Sociology, Language and Meaning in Social Interaction (1974).