Rebé instrucció militar al Camerun, França i el Marroc (1973-78). El 1982 obtingué el grau de capità i el 1983 participà amb Thomas Sankara en el cop d’estat que enderrocà Jean-Baptiste Ouédraogo. Fou ministre adjunt a la presidència del 1983 al 1987, any que, al capdavant d’un altre cop d’estat, enderrocà Sankara i el féu executar. El 1990 restablí oficialment el multipartidisme, i el 1991, el 1998, el 2005 i el 2010 guanyà en les eleccions presidencials. Paral·lelament, el seu partit, l'Organització per la Democràcia Popular – Moviment del Treball, ha mantingut la majoria al Parlament . El seu règim personalista es veié constantment desafiat per les protestes contra l'autoritarisme i contra la precarietat econòmica, que fa que sigui un dels països més pobres de l'Àfrica occidental. El 2003 fou desarticulat el complot d'un grup d'oficials per a enderrocar-lo. En política exterior, fou un estret aliat d'Occident a la regió i féu de mitjancer en conflictes regionals, entre d'altres, els de la Costa d’Ivori (2007) i de Mali (2012). A l'octubre del 2014 l'intent de modificar la Constitució per prolongar el seu mandat cinc anys més desencadenà una revolta popular. Poc després, el mateix mes tingué lloc un cop d'estat que enderrocà Compaoré i, en lloc seu, la junta militar establí una presidència interina. Després de restablir un règim democràtic, la guàrdia presidencial (fidel a Compaoré) dugué a terme al setembre del 2015 un intent de cop d'Estat que l'exèrcit. avortà.
Blaise Compaoré (2014)
© Office of the White House / Amanda Lucidon
Polític de Burkina Faso.