i Constitució Europea | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran enciclopèdia catalana

Constitució Europea

dret dr
Tractat constitutiu de la Unió Europea també anomenat Tractat pel qual s’estableix una Constitució per a Europa signat a Roma el 29 d’octubre de 2004 però finalment no adoptat.

Constava de quatre grans parts amb 448 articles, 36 protocols, dos annexos (inclòs el tractat Euratom) i 48 declaracions. En la primera part del text articulat, de 60 articles, es trobaven les regles fonamentals del sistema d’integració de la UE. S'hi definien la Unió i els seus objectius fonamentals, les competències i les accions atribuïts a la Unió, les institucions (Parlament Europeu, Consell Europeu, Consell de Ministres, Comissió Europea, Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Banc Central Europeu i Tribunal de Comptes), la tipologia d’actes i procediments decisoris, els principis reguladors de la vida democràtica de la Unió, el finançament, les disposicions relatives a la política exterior i seguretat comuna i a l’espai de llibertat, seguretat i justícia, les relacions amb els països veïns i la pertinença a la Unió. La part II introduïa la Carta de Drets Fonamentals. La part III, la més extensa, recullia les bases jurídiques i els continguts generals que informaven les polítiques de la Unió en els diversos àmbits d’actuació i desenvolupava de forma detallada el funcionament de les institucions. En aquesta tercera part foren encaixades procedents del Tractat de la Comunitat Europea, disposicions sobre el mercat interior, polítiques agrícoles, polítiques de transport, socials, xarxes transeuropees, consumidors, energia, comerç, relacions exteriors, entre d’altres. L’ultima part de la Constitució, la IV, incloïa les disposicions dedicades a l’àmbit d’aplicació, al procediment de reforma, a les regles relatives a l’adopció, ratificació i entrada en vigor i a les llengües oficials. Per a la seva entrada en vigor, aquest text havia d’ésser ratificat pels 25 estats membres, alguns per via parlamentària i els altres per via de referèndum. El tractat fou retirat després de ser rebutjat en referèndum als Països Baixos i França l’any 2005. Els dos anys següents la UE entrà en una greu crisi i en un període de replantejament, que es reflectí en el Tractat de Lisboa (o de Reforma). Signat pels caps d’estat i de govern de la UE a finals del 2007, es tractava d’un document menys ambiciós, però més concret i que gaudia d’un grau d’acceptació molt més elevat que la Constitució Europea. Tanmateix, el Tractat de Lisboa també topà amb diversos obstacles en el procés de ratificació, com el resultat negatiu del referèndum de ratificació celebrat a Irlanda el 12 de juny de 2008, l’oposició a la ratificació d’alguns caps d’estat de països membres de la UE, com el president de Polònia, Lech Kaczyński, o del president de Txèquia, Václav Klaus.

Col·laboració: 
HLB
Llegir més...