Amb la intenció de tornar al cinema les emocions essencials i desproveir-lo d’artificis, aquest moviment establí una llista de preceptes: rodar en escenaris naturals càmera en mà, respectar el so de les preses filmades, no recórrer a la música si no està integrada a l’escena, rodar en color i sense il·luminació artificial, no fer servir filtres ni lents deformants, situar l’acció en l’època contemporània, no fer pel·lícules de gènere, estrenar en 35 mm i deixar el nom del director en l’anonimat. Idioterne (‘Els idiotes’, 1998), de Lars von Trier, fou la pel·lícula inaugural del moviment.