L’Institut Internacional de Bibliografia, creat a Brussel·les el 1895 per Paul Otlet i Henry La Fontaine, rebé successivament els noms d’Institut Internacional de Documentació (1913), Federació Internacional de Documentació (1937) i, finalment, Federació Internacional de Documentació i Informació (1988). Era una associació professional internacional d’institucions i persones interessades en el desenvolupament, la producció, la investigació i la utilització de productes de la informació, sistemes i mètodes d’informació i gestió de la informació. Tenia membres de gairebé cent països, estava regida per un consell i una assemblea general, i estructurada en sis comissions regionals corresponents a grans àrees geogràfiques. La secretaria, amb grups assessors, realitzava el treball quotidià d’organització de congressos i altres reunions professionals, difusió d’activitats, relacions públiques, projectes, publicacions i desenvolupament de productes. Els seus interessos temàtics eren múltiples i quedaven reflectits en comitès, com ara els de classificació, formació, informació per a la indústria, programes i polítiques d’informació, propietat intel·lectual, documentació i informació sobre ciències socials i Classificació Decimal Universal (CDU). Tenia set àrees principals (desenvolupament professional, informació per a les finances, el comerç i la indústria, ciències de la informació, tecnologia de la informació i la comunicació, productes informatius i gestió de la informació) i realitzava les seves funcions mitjançant reunions professionals, publicacions i projectes i serveis de consultoria; entre les seves publicacions destaquen FID News Bulletin, Education and Training Newsletter i International Forum on Information and Documentation. La CDU, sistema numèric de classificació i recuperació de la informació, utilitzat internacionalment en multitud de biblioteques, és l’assoliment més important de la FID i de les seves predecessores, i del Consorci d’Editors de la CDU. La seva última contribució important fou la Resolució de Tòquio, un manifest presentat en la 47a Conferència, celebrada a Omiya, Saytama (Japó), que propugnava la col·laboració estreta entre les organitzacions no governamentals especialitzades en informació i les associacions en l’era de la informació; mostrava una gran preocupació pels problemes globals, com ara l’accés lliure a la informació, els drets humans, l’alfabetització universal i la formació continuada, entre d’altres.
A causa d’una profunda crisi econòmica que impedí fins i tot el pagament dels salaris als membres de la secretaria, la FID deixà de funcionar de facto el 2001, tot i que no ha estat dissolta legalment. El seu arxiu es troba a la Biblioteca Reial de la Haia, la seva última seu.