Emparentat amb les principals famílies del conservadorisme catòlic i espanyolista de Vilanova –els Ferrer i els Alegre–, era fill d’un exregidor monàrquic i germà del líder local de l’Acción Popular. Milità a l’Acción Ciudadana durant la Segona República, incorporant-se a FET-JONS durant la guerra. En la postguerra fou secretari local de FET-JONS (1939), jutge municipal (1942), delegat governatiu (1945), procurador en corts (1952-55), diputat provincial (1949-67) i vicepresident de la Diputació (1958-69). Alcalde de Vilanova i la Geltrú del 1946 al 1969, fomentà el “villanovismo” com a opció localista en substitució del catalanisme. Promogué una política de consens entre els partidaris del règim que el convertí en un dels alcaldes de major durada del franquisme a Catalunya.