Filla del director José María Forqué, debutà en el cinema amb un petit paper a Mi querida señorita (1971), de J. de Armiñán. S’especialitzà en registres humorístics i en personatges de dona ingènua. Intervingué, entre d’altres, a La guerra de papá (1977), d’A. Mercero; El canto de la cigarra (1980), de J.M. Forqué; ¿Qué he hecho yo para merecer esto? (1984), de P. Almodóvar; Sé infiel y no mires con quién (1985), de F. Trueba; Bajarse al moro (1988), de F. Colomo; ¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo? (1993), de M. Gómez Pereira; El tiempo de la felicidad (1997), de M. Iborra; Sin vergüenza (2001), de J. Oristrell; Reinas (2005), de M. Gómez Pereira; Enloquecidas (2008), de J. L. Iborra, i Salir del ropero (2020), d’Ángeles Reiné. Guanyà dos premis Goya a la millor actriu per La vida alegre (1986), de F. Colomo, i Kika (1993), de P. Almodóvar, i dos a la millor actriu de repartiment per El año de las luces (1986), de F. Trueba, i Moros y cristianos (1987), de L.G. Berlanga.
En teatre, destacà la seva actuació com a Carmela en l’obra ¡Ay, Carmela! (1986), de J. Sanchis Sinisterra, i participà també en els muntatges ¡Sublime decisión! (1984), Bajarse al moro (1985), Doña Rosita la soltera (2004), La abeja reina (2009) i Shirley Valentine (2011), i dirigí, entre d’altres, Adulterios (2009), de Woody Allen. L’any 2018 fou guardonada amb el premi Feroz a la seva carrera. Estigué casada amb el director cinematogràfic Manuel Iborra.