i Eduardo Galeano | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Eduardo Galeano

Eduardo Galeano (2012)
© Donostia Kultura
literatura lit
Nom amb el qual és conegut l’historiador, periodista, narrador i assagista uruguaià Eduardo Germán Hughes Galeano.
Montevideo, 3 de setembre de 1940 — Montevideo, 13 d'abril de 2015

A només tretze anys començà a col·laborar a la premsa de Montevideo com a caricaturista. Entre d'altres, en publicà al diari El Sol, amb les seves caricatures. Fou cap de redacció del setmanari Marcha (1960-64) i director del diari Época (1964). Fou empresonat a l’Uruguai i a l’Argentina per les seves idees polítiques d’esquerra, i visqué exiliat a Espanya des del 1975 fins al 1985, anys que residí a Calella i publicà Conversaciones con Raimon (1977). En tornar a l'Uruguai fundà una editorial i retornà a l'activitat de columnista.

És autor d’una nombrosa i variada bibliografia. La seva trajectòria com a autor s’inicià amb una sèrie de reportatges sociopolítics, que culminaren en Las venas abiertas de América Latina (1971), llibre d’un gran ressò internacional en què denuncia l’opressió dels països llatinoamericans. Paral·lelament, començà a escriure ficció narrativa, que adquirí cada cop més relleu i en la qual no abandonà les seves preocupacions polítiques. Amb la novel·la La canción de nosotros (1975) obtingué el premi Casa de las Américas.

L’any 1982 publicà Los nacimientos (1982), primera part de la trilogia La memoria del fuego, formada també per Las caras y las máscaras (1984) i El siglo del viento (1986), cicle considerat la seva millor obra, consistent en un ambiciós fresc de l’Amèrica Llatina històrica i actual. Altres llibres seus són Días y noches de amor y de guerra (1978), El libro de los abrazos (1988), Nosotros decimos no (1989), Las palabras andantes (1993), Patas arriba: Escuela del mundo al revés (1988), Bocas del tiempo (2004) i Espejos. Una història casi universal (2008).

Cal esmentar, a més, el seu vessant com a cronista esportiu, reflectit en el volum El fútbol a sol y sombra (1995) i en la concessió del premi de periodisme esportiu Manuel Vázquez Montalbán (2011). 

Col·laboració: 
ICG
Data de revisió: 
2015-04-13
Llegir més...