El primer coet de la sèrie fou l’H-1, una versió japonesa d’un coet Delta. Bàsicament era un coet per etapes amb un propulsor principal de querosè i oxigen líquid auxiliat per un nombre variable de coets de propulsant sòlid. El coet permetia posar una tona de càrrega útil en òrbita geoestacionària. L’H-II és un coet de dues etapes propulsat per una barreja d’hidrogen i oxigen líquids amb un parell de propulsors auxiliars; fou provat per primera vegada al febrer del 2004. La capacitat de càrrega arriba a quatre tones en òrbita geoestacionària i a deu tones en òrbites baixes. Una versió d’aquest coet és l’H-IIA, que fou llançat per primera vegada a l’agost del 2001. El disseny bàsic n'és el mateix, però presenta modificacions en els coets auxiliars. Té diverses configuracions, la més potent de les quals és capaç de portar més de nou tones en òrbita geoestacionària.