El 1977 entrà en política com a militant del Partit Socialista Popular català i el 1980, després d’haver format part de les Joventuts Socialistes, ingressà al PSC. Començà la seva activitat institucional com a regidor de l’Ajuntament de Cornellà el 1987, on treballà conjuntament amb Josep Montilla.
El 1991 passà a treballar al gabinet de la presidència del govern espanyol, aleshores encapçalat per Felipe González, i ocupà els càrrecs de director del Departament d’Anàlisi i sotsdirector del mateix gabinet. Coincidint amb la victòria del PP en les eleccions generals del 1996 fou diputat al Congrés, fins que optà per la política catalana quan Pasqual Maragall anuncià la seva candidatura a la presidència de la Generalitat.
El 1999 fou elegit diputat al Parlament de Catalunya, acta que aconseguí novament en els comicis del 2006, 2010, 2012 i 2015. En el congrés del PSC del 2004 fou designat portaveu del PSC i vice-primer secretari. Del 1984 al 2011 formà part de la Comissió Executiva Federal del PSC, i el 2011 passà a ser-ne membre del Consell Nacional. En 2008-12 s’integrà a l’executiva del PSOE, a la qual retornà el desembre del 2013. L’any 2012 fou nomenat president de la Fundació Rafael Campalans i el setembre del mateix any fou rellevat de les seves funcions com a portaveu per Jaume Collboni. Després de la dimissió de Pere Navarro (juny del 2014) fou votat nou primer secretari del PSC. Fou revalidat en aquest càrrec l’octubre del 2016. Oposat frontalment al govern independentista presidit per Carles Puigdemont, fou un dels més ferms aliats de Pedro Sánchez en la crisi que provocà la dimissió d’aquest al capdavant del Partido Socialista Obrero Español. Al novembre fou confirmat al capdavant d’una nova executiva. Revalidà l’escó al Parlament de Catalunya en les eleccions convocades pel president del govern espanyol el 21 de desembre de 2017 després de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola que intervenia i cessava el govern de la Generalitat de Catalunya, mesura que defensà com a portaveu del seu grup parlamentari. El gener del 2021 el president del govern espanyol Pedro Sánchez el nomenà ministre de Política Territorial i Funció Pública en substitució de Carolina Darias, i en la remodelació del govern del mes de juliol passà a ocupar el càrrec de ministre de Cultura i Esports, que ocupà fins al novembre del 2023.
Ha publicat els llibres Diari de campanya: les eleccions del canvi (2004), Catalanisme federalista (2007), Trenta anys de militància socialista (2008) i Idees pel debat socialista (2010).