Aquest protocol, proposat per M. Crispin el 1994, suposà una millora del POP3. El principal avantatge de l’IMAP és que permet, no solament la manipulació dels missatges de la bústia personal, sinó també la gestió d’un conjunt de bústies distribuïdes com carpetes d’informació en el servidor i, per tant, gestionar el correu remot com si es tractés d’un entorn local. Encara que la seva potència i prestacions són superiors a les del POP3, a la pràctica els dos sistemes coexisteixen.
m
Electrònica i informàtica