Estudià economia a Ternopil’. Els anys 1993-99 fou president del Banc Central d’Ucraïna, i sota el seu mandat es creà la moneda nacional, la hryvn’a. El 1999 el president Leonid Kučma el designà primer ministre, però el destituí el 2001. Passà aleshores a dirigir la coalició La Nostra Ucraïna, que concorregué a les eleccions legislatives del març del 2002, i fou el candidat d’aquesta formació en les presidencials de l’octubre-novembre del 2004. Enfrontat a la candidatura oficialista i prorussa del protegit de Kučma, Viktor Janukovyč, les irregularitats en la segona volta (després de la qual la junta electoral proclamà Janukovyč vencedor), denunciades tant per l’oposició com per l’OSCE, la UE i els Estats Units (a més d’un intent d’enverinament de Juščenko que el desfigurà), provocaren una revolta multitudinària arran de la qual el Tribunal Suprem ordenà la repetició de les eleccions per al desembre, en les quals Juščenko s’imposà amb el 52% dels vots. Assumí la presidència el gener del 2005. L’octubre del 2005 el govern entrà en una greu crisi amb motiu d’acusacions de corrupció en les privatitzacions, de la qual en resultà la dimissió de la vicepresidenta Julija Tymošenko, la rivalitat amb la qual, tanmateix continuà al llarg dels anys següents, en gran part a conseqüència de la necessitat d’ambdós polítics d’aliar-se per tal de frenar Janukovyč en les eleccions legislatives del març del 2006 i setembre del 2007, i fou motiu d’una gran inestabilitat institucional. D’altra banda, la popularitat de Juščenko s’anà deteriorant per la decepció de les esperances posades en l’anomenada Revolució Taronja d’aproximació a Europa, prosperitat i superació de la corrupció herència de l’època soviètica. Perjudicat també per l’anomenada “guerra del gas” amb Rússia, que des del 2006 tallà diverses vegades el subministrament d’aquest combustible a Ucraïna, a les eleccions presidencials del gener del 2010 fou eliminat en la primera volta.