S’estén més enllà de Neptú i els milions d’objectes que el formen orbiten al voltant del Sol. Segons la hipòtesi més acceptada, el seu origen es troba en les restes del període de formació del sistema solar, que no haurien arribat a formar un planeta a conseqüència de la força gravitatòria de Neptú. Alguns dels cossos descoberts en aquesta regió (especialment a partir de la darrera dècada del segle XX) són de grans dimensions, com l’anomenat 28978 Ixion (descobert el 2001), el 50000 Quaoar (2000) o l’Eris (2003), més gran que Plutó, cosa que ha comportat una revisió del concepte de planeta (2006), amb la consegüent introducció del concepte de planeta nan. En els anys successius ha continuat la identificació de nous cossos al cinturó de Kuiper (el 2010 es descobrí el planeta nan 2015 RR245, de 700 km de longitud). L’exploració d’aquesta zona limítrofa del sistema solar assolí un nou impuls amb la sonda New Horizons de la NASA, que, llançada el 2006, el juliol del 2015 arribà a les proximitats de Plutó, a unes 33 unitats astronòmiques. Al final de desembre del 2018 la sonda arribà a l’òrbita de l’objecte 2014MU69, situat a unes 43 unitats astronòmiques del Sol. Inicialment rebé el nom d’Ultima Thule i, des del novembre del 2019 la designació definitiva oficial és Arrokoth. La regió rep el nom de l’astrònom Gerard Kuiper, bé que anteriorment altres astrònoms ja n’havien predit l’existència.
m
Astronomia