Mango

Empresa del sector tèxtil.

Fou creada l’any 1984 amb l’obertura d’una primera botiga al passeig de Gràcia de Barcelona. Isak Andic n’és el president fundador i, juntament amb el seu germà Nahman, el propietari. 

L’empresa es dedica al disseny, la fabricació i la comercialització de roba i complements, inicialment per a dona, i des del 2008 fabrica i comercialitza també col·leccions de roba per a home a través de la marca HE by Mango, de la qual es feu càrrec el 2012 el fill d’Isak, Jonathan, que assumí també la vicepresidència executiva. El 2013 creà la divisió Mango Kids, de roba infantil, i el 2014 Violeta by Mango, de talles grans. A mitjan dècada de 1990 inicià una ràpida internacionalització que l’ha situada entre les primeres empreses del sector del món.

Amb seu a Palau-solità i Plegamans (Vallès Occidental), l’any 2004 afegí a les seves instal·lacions en aquesta localitat els edificis que comprà a la multinacional Samsung. L’abril del 2011 inicià a Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) la construcció d’un gran parc logístic, centre de distribució de la producció de l’empresa a escala mundial, instal·lació que, amb una superfície d’uns 190.000 m2 i uns 600 treballadors, començà l’activitat el 2016. L’any 2019 el centre rebia gènere manufacturat des de més de 1.000 fàbriques proveïdores (un 40% del Mediterrani i un 60% del Sud-est asiàtic) i, amb uns 10.000 empleats, abastia més d’un miler de punts de venda en un centenar de països i podia desplaçar 75.000 peces de roba en només una hora. Aquest mateix any anuncià una ampliació del centre logístic fins a una superfície d’uns 280.000 m2, prevista per al 2023.

L’any 2012 arribà al màxim de beneficis (113 milions d’euros), però a partir de l’any següent tingué una caiguda de vendes atribuïda, entre altres causes, a la irrupció del comerç electrònic, al qual s’hagué d’adaptar els anys següents amb l’obertura d’un centre d’innovació digital a Barcelona el 2019. El fort endeutament comportà tres anys consecutius (2016-18) de pèrdues, que afrontà amb el tancament d’unes 500 botigues físiques i la venda dels seus centres logístics de Lliçà d’Amunt (2016) i Palau-solità i Plegamans (2017), en els quals continuà en règim de lloguer, i de Parets del Vallès (2019), el qual traspassà al de Lliçà d’Amunt.