Fou triat per Josep M.Castellet a l’antologia Nueve novísimos poetas españoles (1970) on, a partir dels dos primers llibres publicats, Teatro de operaciones (1967) i Pautas para conjurados (1970), manifestava els trets recurrents i antirrealistes de bona part del grup: la poetització del jazz i el cinema, entre altres elements. La seva obra continuà a Una tromba mortal para los balleneros (1975), De acedía (1985), Ejercicio sobre Rilke (1988), Cantil (1995), Cordura (1999), Poeta en Diwan (2004), Última fe (Antología poética 1965-1999) (2005) i Farol de Saturno (2011), entre altres llibres. Publicà assaig i dietaris (Cargar la suerte (Diarios 1968-1992), 1994; Esquirlas (Dietario 1993-1999), 2000; Escaramuzas (Dietario 2000-2010), 2011), i els tres volums de memòries Infancia y corrupciones (1993), Una Juventud (1997) i Jazz y días de lluvia (2002).