Visqué els seus primers anys a Mutriku (Guipúscoa), fins que quedà orfe de pare i mare i fou acollit per uns familiars que vivien a Palol d’Organyà. Féu la carrera militar a les acadèmies de Saragossa, Guadalajara i Toledo, i estigué destinat a Madrid, Jaca i, durant molts anys, a Palamós, on compaginà la carrera amb la seva gran passió, la música, i de manera especial les havaneres. L’any 1976 fou empresonat per la seva pertinença a la Unió Militar Democràtica, i pel mateix motiu fou expulsat de l’exèrcit al desembre del 1978. L’any 1984 fou rehabilitat amb el grau de coronel que tenia en el moment de la seva expulsió.
L’any 1942 fundà el primer grup d’havaneres de Catalunya, Els Gringos, i compongué un centenar d’havaneres, en castellà, en basc i en català, entre les quals la peça més cèlebre d’aquest gènere, El meu avi (1967). A la dècada del 1970 creà la formació Cavall Bernat, amb la qual actuà fins al 1995, en què es retirà.
El 1999 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi.