i Francesc Pané i Sans | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Francesc Pané i Sans

literatura lit
Escriptor i polític.
les Borges Blanques, Garrigues, 27 de setembre de 1955

Llicenciat en filologia catalana, fou cofundador del grup literari “La Gralla i la Dalla” a Lleida (1978-1985), codirector de la revista “L’Estrof” (1981-1985) i director de la revista “Liceu” (1995). S'inicià en el camp de la narrativa breu amb Els llavis de Pandora (1986), que continuà a La mà al melic (1996). Com a novel·lista publicà Discurs sobre la matèria sensual (1991), Una fosca lluna d’abril (1992), L’ombra dels minarets (1998) i Digues-li Dulima (2003). És autor dels llibres de poesia Hores d’olivera (1997), Aromes de luxúria (1999) i Dames d’escorça (2001). Publicà també el volum de memòries Tendres van ser els dies (2002).

Col·laboració: 
ICG
Llegir més...