Francesc Hilari Pané i Sans

(les Borges Blanques, Garrigues, 27 de setembre de 1955)

Escriptor i polític.

Llicenciat en filologia catalana, fou cofundador amb Josep Borrell del grup literari “La Gralla i la Dalla” a Lleida (1978-85), codirector de la revista L’Estrof (1981-85) i director de la revista Liceu(1995).

S'inicià en el camp de la narrativa breu amb Els llavis de Pandora (1986), que continuà a La mà al melic (1996). Com a novel·lista publicà Discurs sobre la matèria sensual (1991), Una fosca lluna d’abril (1992, premi Ciutat de Mollerussa 1991), L’ombra dels minarets (1998), Digues-li Dulima (2003), El vol de les papallones (2012) i Cristall de roca (2014). És autor dels llibres de poesia Hores d’olivera (1997, premi Miquel Martí i Pol de poesia 1996), Aromes de luxúria (1999), Dames d’escorça (2001, premi Recull Benet Ribas de Blanes de poesia) i Centre històric (2010). Publicà també el volum de memòries Tendres van ser els dies (2002) i Emocions contra la mandra (2013), un llibre amb 366 lectures breus.

Ha estat regidor a l’Ajuntament de Lleida i diputat del Parlament de Catalunya (2006-10), a més d’altres responsabilitats polítiques i sindicals vinculades a la seva militància en el partit Iniciativa per Catalunya.