El nom síndrome d’Ulisses ha estat proposat per Joseba Achotegui, psiquiatre i professor de la Universitat de Barcelona. Es caracteritza per situacions estressants o dols i per símptomes psiquiàtrics. Els factors d’estrès més importants són el dol per la família, relacionada amb la soledat i la separació forçada d’éssers estimats; el dol per l’estatus, relacionat amb el sentiment de fracàs i desesperació quan l’immigrant no té unes condicions mínimes per sobreviure, i el dol pels perills físics als quals s’exposa durant el viatge o que viu pel sol fet d’ésser estranger (la violència de les màfies, les xarxes de prostitució o la por d’ésser víctima d’agressions xenòfobes o expulsat). L’expressió clínica és una combinació específica de símptomes de l’àrea depressiva (s’expressa molta tristesa i plors, però no hi ha apatia ni ideacions de mort), de l’àrea de l’ansietat (tensió, insomni, irritabilitat i pensaments recurrents i intrusius), somatitzacions (cefalees, fatiga, malalties osteoarticulars) i símptomes confusionals (despersonalització i desorientació temporoespacial). No s’ha de confondre amb un trastorn adaptatiu, propi d’un immigrant que té dificultats. La intervenció terapèutica és multifactorial, demana contenció emocional des de la perspectiva psicodinàmica per modular les defenses (com la negació, la projecció i la idealització), intervenció cognitiva per a afavorir la reorientació temporoespacial i millorar els errors cognitius en el processament de la informació i psicofarmacològica. Sovint també és necessari potenciar els hàbits de salut, incrementar la xarxa de suport social i oferir assessorament jurídic. El nom d’Ulisses fa referència a l’heroi grec de l’Odissea, que patí tantes adversitats i perills allunyat dels seus éssers estimats.
f
Psicologia