22@

Districte tecnològic de Barcelona emplaçat en l’antiga zona industrial del Poblenou, dedicat a les indústries de les tecnologies de la informació i les comunicacions i al foment de la innovació, la recerca i la formació en aquest àmbit.

Fou creat a partir de la modificació el 27 de juliol de 2000 de les zones denominades 22a del Pla General Metropolità del 1976 (que determinaven les antigues àrees industrials i manufactureres del barri del Poblenou de Barcelona) per la nova qualificació urbanística 22@, que s’aplica a 198,26 ha, un total de 115 illes, corresponents al quadrant de llevant sud de la ciutat (entre la Gran Via i la ronda litoral i entre la Vila Olímpica i la rambla de Prim). Per tal d’impulsar el projecte, el 2001 l’ajuntament de Barcelona constituí la societat municipal 22@ BCN SA. Limiten amb els extrems del districte la Plaça de les Glòries i la zona Fòrum, en els quals hom ha construït dos dels edificis que més l’identifiquen, la Torre Agbar (2005) i el Centre de Convencions Internacional de Barcelona (2004), respectivament.

El districte s’orienta cap a la promoció de les indústries de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC), fent-ho compatible, però, amb la creació d’habitatges (240.000 m2), zones verdes (114.000 m2) i equipaments (145.000 m2 de sòl) i infraestructures relacionats amb l’activitat productiva basada en el coneixement. En aquest pla, els propietaris de sòl només poden assolir el màxim d’edificabilitat si inclouen en una proporció mínima del 20% activitats denominades, aquelles que utilitzen el talent com a principal recurs productiu i són eminentment urbanes i intensives en l’ús de l’espai i de les TIC. Igualment incorpora els equipaments denominats 7, com a mínim el 10% del sòl de titularitat pública, destinats a acollir activitats de formació, recerca i divulgació de noves tecnologies, tot afavorint l’establiment de centres universitaris, de recerca i centres tecnològics. El districte inclou una xarxa de serveis que integren l’energia, les telecomunicacions, la climatització centralitzada i la recollida pneumàtica de residus, entre d’altres, mitjançant la instal·lació d’unes galeries de serveis que cobriran els 35 km dels seus carrers.

Les activitats del districte s’orienten en set eixos: sector audiovisual, tecnologies de la informació i les comunicacions, sector de les biociències, nou model d’espai del coneixement, atracció de talent internacional, creació i transferència de coneixement i cohesió social. Entre els centres que s’hi han emplaçat cal esmentar el Campus de la Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, una seu de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), el centre de formació contínua de la Universitat de Barcelona (IL3), el Campus Tecnològic i Empresarial de Barcelona (b-TEC), l’Agència de Desenvolupament Local Barcelona Activa, la Universitat Politècnica de Catalunya, El parc d’Innovació de La Salle-URL. L’administració del districte, a més, col·labora amb la Xarxa de Centres Tecnològics Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) de la Generalitat de Catalunya per tal d’atreure i crear empreses vinculades a aquestes activitats, i ha impulsat projectes en el mateix sentit (programa Landing).

Del 2001 al juny de 2007 s’havien instal·lat al 22@ 925 empreses, més de la meitat de les quals pertanyien als sectors estratègics del districte (mèdia, TIC, tecnologies mèdiques i energia). Prop d’una tercera part eren de fora de l’estat espanyol. Hom afavoreix especialment la creació de ‘clusters’ (grups d’empreses d’un mateix territori que col·laboren per créixer). El districte cerca alhora compatibilitzar els vessants econòmic, tecnològic i d’habitabilitat amb el patrimoni industrial del barri, motiu pel qual el 2003 hom aprovà un Pla de Protecció del Patrimoni Industrial (ampliat el 2006), en el qual es conserven al voltant d’un centenar d’elements arquitectònics d’interès. El 2007 hi fou inclòs el recinte industrial de Can Ricart després d’una considerable polèmica veïnal.