Presenta tres dimensions: l’esgotament emocional expressat com la sensació de no disposar de més força per fer front a les adversitats de la feina; la deshumanització o despersonalització envers els usuaris manifestada per actituds de menyspreu, indiferència, absència d’empatia i cinisme; i la percepció d’eficàcia reduïda, de no ser prou adequat per a la feina, amb sentiments d’incompetència i baixa autoestima. Aquests tres aspectes s’acompanyen de diversos símptomes psicosomàtics que motiven la baixa laboral. Els principals àmbits professionals on apareix són els relacionats amb la docència, l’assistència i la seguretat ciutadana. Freudenberg proposà aquest terme el 1973 per descriure l’estat d’esgotament, ira, sentiments depressius i de culpa que acompanyaven la pèrdua de motivació i compromís cap a la feina que presentaven un grup de professionals –entre els quals es comptava– després d’haver estat anys treballant en una clínica gratuïta de Nova York per a drogoaddictes. Posteriorment, Maslach i Jackson (1981) publicaren el Maslach Burnout Inventory, instrument de 22 ítems que avalua les tres dimensions de la síndrome.
f
Psicologia