i Giorgio Napolitano | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Giorgio Napolitano

ciències polítiques polít
Polític italià.
Nàpols, 29 de juny de 1925

El 1947 es llicencià en dret a la Universitat de Nàpols. En la seva època d’estudiant s’adherí al moviment antifeixista i el 1945 s’afilià al Partito Comunista Italiano (refundat el 1991 amb el nom de Partito Democratico della Sinistra i que després de diversos canvis donà lloc al Partito Democratico), dins del qual pertanyé a l’ala més moderada. En 1947-57 formà part de diverses organitzacions dedicades al desenvolupament del sud d’Itàlia.

Diputat per la circumscripció de Nàpols des del 1953 i reelegit fins el 1996, del 1981 al 1986 fou president del Grup Comunista. President de la Cambra de Diputats (1992-94) i ministre de l’Interior (1996-98), ocupà també càrrecs de política exterior, com ara el de membre de la delegació italiana a l’Assemblea de l’Atlàntic Nord (1984-92 i 1994-96). En 1989-92 fou membre del Parlament Europeu i en 1999-2004 president de la Comissió d’Afers Constitucionals del Parlament Europeu.

Senador vitalici des del 2005, al maig del 2006 fou elegit president de la República Italiana, el primer excomunista a accedir al càrrec. Tot i la funció bàsicament simbòlica de la presidència italiana, la seva actuació fou decisiva per a la destitució de Silvio Berlusconi en plena crisi del deute (2011). L’abril del 2013 fou el primer cap d’Estat de la República reelegit en el càrrec després que el Parlament, molt dividit després de les eleccions del febrer, fos incapaç de formar una majoria prou àmplia per a elegir un nou candidat. La mateixa fragmentació parlamentària impedí arribar a un acord per a formar govern, motiu pel qual la cambra traslladà la designació d’un primer ministre que formés govern a Napolitano, el qual optà per Enrico Letta, del Partito Democratico. El gener del 2015 dimití el càrrec adduint raons d'edat. Fou substituït per Sergio Mattarella.

És autor d’articles i llibres de tema polític, entre els quals cal esmentar Movimento operaio e industria di Stato (1962), Intervista sul PCI (1975), Oltre i vecchi confini (1988), Europa e America dopo l’89 (1992), Europa politica (2002) i Dal PCI al socialismo europeo: un ‘autobiografia politica (2005).

Data de revisió: 
2015-02-02
Llegir més...