El 1988 es llicencià a la Universitat Complutense de Madrid, on també es doctorà l’any 1991. El 1993 va ser nomenat investigador associat al laboratori d’astrofísica de la Universitat de Colorado (EUA), i el 1996 passà a dirigir el Departament de Física Teòrica de la Universitat d’Innsbruck (Àustria). Des del 2001 és director de l’Institut Max Planck d’òptica quàntica de Garching, a Alemanya. Ha publicat més de 200 treballs sobre diversos aspectes relacionats amb el seu tema de recerca bàsic, la teoria quàntica de la informació, que ha de permetre desenvolupar nous i més potents sistemes de càlcul, especialment mitjançant ordinadors quàntics, el projecte dels quals constitueix un dels eixos dels seus treballs. Participa en projectes internacionals de centres d’investigació i universitats europees i americanes, entre d’altres, l’Institut de Ciències Fotòniques de Barcelona (des de la seva fundació, el 2002). Ha rebut el premi Felix Kuschenitz de l’Acadèmia Austríaca de Ciències, la Medalla de la Real Sociedad Española de Física i el premi d’electrònica quàntica de la Fundació Europea per a la Ciència (2005), el Premi Nacional de Recerca ‘Blas Carrera’ (2007) i el Premi de la Fundació BBVA a les Fronteres del Coneixement i la Cultura (2009, juntament amb Peter Zoller), i el premi Príncipe de Asturias (2006) i el Premi Nacional de Cultura en la modalitat de Pensament i Cultura científica del CONCA (2010) i el premi Wolf de física (2013, compartit amb Peter Zoller), considerat el més important de la disciplina després del premi Nobel de Física. És doctor honoris causa de la Universitat Politècnica de Catalunya (2007), entre d’altres.
Joan Ignasi Cirac i Sasturain
© Max Planck Institute of Quantum Optics
Físic.