i Rafael Correa | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Rafael Correa

Rafael Vicente Correa Delgado
Rafael Vicente Correa Delgado
Rafael Vicente Correa Delgado
© enfotografias / www.rafaelcorrea.com
ciències polítiques polít
Polític equatorià.
Guayaquil, 6 d’abril de 1963

Es llicencià en economia a la Universitat Catòlica de Guayaquil, i posteriorment amplià estudis a les universitats de Lovaina i Illinois, on el 2001 es doctorà. Del 1993 al 2005 fou professor d’economia a la Universitat San Francisco de Quito, on arribà a ser cap del departament d’economia. L’abril del 2005 fou nomenat ministre d’Economia en el govern d’Alfredo Palacios. Dimití a l’agost arran d’un incident amb un préstec denegat del Banc Mundial.

A principi del 2006 fundà Alianza PAIS, amb el suport del qual i del Partit Socialista, guanyà les eleccions presidencials del 2006, derrotant el candidat de la dreta Álvaro Noboa. Investit el 2007, adoptà una orientació similar a la dels governs socialitzants d’Hugo Chávez, de Veneçuela i Evo Morales, amb els quals s’alià sovint. L’abril del 2007 la seva proposta de creació d’una assemblea constituent fou aprovada en referèndum, i a l’octubre Alianza País obtingué majoria absoluta en les eleccions a aquest organisme. Enfrontat amb el Congrés (dominat per l’oposició), ha rebutjat un tractat de lliure comerç amb els Estats Units i s’ha enfrontat amb Colòmbia per les operacions d’aquest país contra el narcotràfic en territori equatorià i per a erradicar les plantacions de coca. El setembre del 2008 Correa es consolidà en el poder en guanyar el referèndum que ampliava els poders de la presidència, i l’abril del 2009 guanyà en primera volta (51%) les eleccions presidencials que el confirmaven en el càrrec.

El maig del 2011 guanyà un nou referèndum en el qual proposava, entre altres mesures, l’ampliació dels poders de la presidència en el nomenament dels jutges, el control dels mitjans i la prohibició de les curses de braus. El mes següent amnistià uns periodistes condemnats per atacar-lo. El 2012 s’hagué d’enfrontar a les protestes d’indígenes per projectes miners en les seves terres i a un conflicte diplomàtic amb la Gran Bretanya per la concessió d’asil al ciberactivista Julian Assange. El febrer del 2013 fou reelegit per un tercer mandat amb una majoria ampliada (57%). El seu intent de suprimir el límit constitucional per a la reelecció a la presidència desencadenà fortes protestes, i el 2015 anuncià que no es presentaria a la reelecció el 2017. L’abril d’aquest any fou succeït a la presidència pel candidat oficialista Lenín Moreno, guanyador de les eleccions. Al maig fixà la residència a Bèlgica, i el juliol del 2018 un jutge en demanà l’extradició acusant-lo d’haver intentat segrestar un opositor. El 2014 fou nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona.

Col·laboració: 
GVA
Data de revisió: 
2018-07-05
Llegir més...