i Oriol Junqueras i Vies | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

Oriol Junqueras i Vies

Oriol Junqueras i Vies
© Parlament Europeu
ciències polítiques polít
Historiador i polític.
Barcelona, 11 d’abril de 1969

Cursà estudis de ciències econòmiques a la Universitat de Barcelona i d’història a la Universitat Autònoma de Barcelona, on es llicencià en història moderna i contemporània (1996) i es doctorà en història del pensament econòmic (2002). Professor en aquesta universitat des del 1998, ha dut a terme recerca historiogràfica en diversos arxius. Ha participat en nombrosos programes de ràdio de divulgació històrica i és autor o coautor de diversos llibres de divulgació històrica (Els catalans i Cuba, 1998; La batalla de l'Ebre. Història, paisatge, patrimoni, 1999; La presó Model de Barcelona, 2000; Manuel Girona, el Banc de Barcelona i el Canal d'Urgell, 2003; Guerres dels catalans, 2003; Guerra, economia i política a la Catalunya de l'alta edat moderna, 2005; Economia i pensament econòmic a la Catalunya de l'alta edat moderna (1520-1630), 2006; Camí de Sicília, 2008; Les proclames de sobirania de Catalunya (1640-1939), 2009). És també promotor de la plataforma Sobirania i Progrés i membre del Consell Directiu de la Institució Cultural de la Franja de Ponent.

Inicià la trajectòria política com a regidor de Sant Vicenç dels Horts com a independent per Esquerra Republicana de Catalunya (2005-07, 2007-09) i al maig del 2011, any que s’afilià a ERC, fou elegit alcalde d’aquesta població dins de la llista Junts per Sant Vicenç (de la qual formava part ERC) després d’un pacte amb IC-V i CiU. Fou reelegit alcalde en les eleccions del maig del 2015, càrrec que abandonà al desembre, juntament amb el de regidor. 

Al juny del 2009 fou elegit diputat al Parlament Europeu al capdavant d’una llista nacionalista que incloïa ERC, entre altres partits, i de la qual es presentava també com a independent, integrada a Els Verds/Aliança Lliure Europea. Al novembre del 2011, segons els termes pactats, cedí l’escó a una diputada del BNG, que formava part de la coalició.

Al setembre del 2011 substituí Joan Puigcercós i Boixassa a la presidència d’Esquerra Republicana de Catalunya. Diputat al Parlament de Catalunya des del 2012, com a líder del seu partit secundà les diverses iniciatives aglutinades entorn de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural que impulsaren l’ampli moviment per l’autodeterminació i la independència de Catalunya. Ocupà el cinquè lloc en la llista de Barcelona de Junts pel Sí, la candidatura que agrupava independents, Convergència Democràtica de Catalunya i ERC compromesa a aconseguir la independència de Catalunya, per la qual fou elegit diputat en les eleccions del 27 de setembre de 2015. Al gener del 2016 fou nomenat vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda del nou govern presidit per Carles Puigdemont.

En aquest càrrec, al juliol del 2017 s’absentà del Consell de Política Fiscal i Financera en protesta pel sostre de dèficit autonòmic imposat pel govern espanyol, amb el qual també negocià el Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA) davant els obstacles interposats amb l’objectiu d’impedir els preparatius per al referèndum de l’1 d’octubre. El 27 d’octubre, després que el Parlament de Catalunya aprovés la declaració de la creació de la República Catalana, el govern espanyol el destituí del seu càrrec, juntament amb la resta de membres del govern català, en aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola que facultava la intervenció de la Generalitat de Catalunya. El 2 de novembre, la jutgessa de l’Audiència Nacional acceptà la querella del fiscal general de l’Estat i acusà els membres del govern de rebel·lió, sedició i malversació, per als quals dictà presó incondicional sense fiança.

Col·laboració: 
GVA
Data de revisió: 
2017-11-02
Llegir més...