Conegut en l’ambient del futbol amb el nom de Gonzalvo III, fou el darrer de tres germans futbolistes professionals (Juli i Josep Gonzalvo). Començà la seva trajectòria futbolística al CF Mollet (1932) i posteriorment fitxà pel CE Europa. El 1940 passà a formar part del FC Barcelona, equip amb el qual jugà durant dotze anys de migcampista, disputà 331 partits i marcà 56 gols. Abans de debutar amb el Barça el 1942, però, jugà una temporada amb el Real Zaragoza (1941-42), on coincidí amb els seus dos germans futbolistes i ascendí a primera divisió. Considerat un dels millors futbolistes catalans, el seu palmarès amb l’equip blaugrana inclou cinc victòries a la Lliga espanyola (1945, 1948, 1949, 1952, 1953), tres de consecutives a la Copa (1951, 1952, 1953), dues a la Copa Llatina (1949, 1952), una a la Copa d’Or (1945) i tres a la Copa Eva Duarte (1948, 1952, 1953). Durant la temporada 1951-52, en què el Barça aconseguí tots els títols, Gonzalvo fou el capità de l’equip. El 1950 estigué a punt de fitxar pel FC Torino, un dels equips més potents del moment, que li oferí un contracte de 8 milions de pessetes per tres temporades. El president del Barcelona, Agustí Montal, no acceptà la proposta. Ja veterà, abans de retirar-se, jugà cedit, primer durant l’últim tram de la temporada 1954-55 a l’Espanya Industrial, tot seguit a la UE Lleida (1955-56) i, finalment, al CD Comtal (1956-57), quan el filial barcelonista jugà a primera divisió.
Fou 16 vegades internacional, amb un gol marcat, i participà en la Copa del Món del Brasil (1950). Amb la selecció catalana participà en tres partits. El 7 de febrer de 1962 rebé un homenatge al Camp Nou juntament amb Gustau Biosca, en un partit contra el Peñarol de Montevideo.